Sofia, Sofia i més Sofia

Aquesta setmana la va obrir una gran notícia: Sofia, la nova filla dels Prínceps. El naixement de la infanta va omplir diaris, revistes, informatius... I com que encara no existeix tecnologia per poder decidir el sexe d’un nen que neix, però sí per saber el que tindrà un cop la dona està embarassada, la família reial es va accelerar en dir que naixeria una nena. Amb la notícia s’havien acabat els debats sobre la llei sàlica. Així que a falta de temàtica per parlar, les converses van girar al voltant de dos temes: el nom de la nena i la professionalitat de Letizia.

En quant al nom de la nena considero que és una mica absurd donar-hi tantes voltes. Recordo una trucada d’una dona a un programa d’aquests del cor on expressava el dolor que portava tot el dia arrel de saber que li havien posat Sofia i no Érika, el nom moral que hauria de tenir la nena. Cal tan debat per un nom?

Per altra banda, un tema que va ressonar molt va ser la professionalitat de Letizia durant el temps d’embaràs per superar de portes enfora la mort de la seva germana. Puc defensar que Letizia ha tingut moments molt dolorosos però que el càrrec que ha acceptat casant-se amb el príncep i volen ser així la futura reina d’Espanya, comporta haver d’aparèixer en públic donant una idea de capacitat de treball. Davant del que li va passar a Letizia, els mitjans de comunicació què esperaven què fes la Princesa? Potser pensaven que es posaria a plorar en tots els actes públics o que hi deixaria d’assistir. Però pel fet que això no va ser així, no cal etiquetar-ho tampoc com a “master en conducta reial” com van expressar alguns mitjans. Senzillament la Princesa va actuar com una persona que no va mostrar el dolor que portava a dins, però no per això cal anar jutjant la professionalitat d’una persona, ja que la tasques d’una futura Reina engloben molt més. Què hagués passat si en comptes de casar-se amb el príncep hagués continuat com a periodista? No hauria pogut deixar d’anar a treballar, perquè per sort o no la vida segueix.