Reflexió final

Avui fa exactament dues setmanes que hem acabat el taller de TV. He mirat els informatius, el magazine i m’he llegit algunes anotacions del meu bloc i dels meus companys.

Realment crec que ha estat una assignatura molt profitosa. De fet, només cal veure i comparar el primer informatiu i l’últim, i amb una petita ullada ja es veu el progrés.

Ens hem tret mica en mica les pors a la càmera, ens hem rigut, hem après a ser més crítics, ens hem barallat... Una poti poti de diferents moments per a una de les assignatures on cadascú hem tocat les diferentes posicions dins d'un informatiu televisiu.

També cal dir que tot i que pensi que aquesta assignatura hauria de valdre 20 crèdits i que potser no l’he gaudit tot el que hagués volgut per falta de temps i d’altres asignatures pel mig, considero que ha estat de les més profitoses d’aquests dos anys.

És fàcil ara comparar doncs pràcticament ja tenim la carrera enllestida i quan tiro enrere i recordo algunes assignatures –serem prudents i no ens llançarem a començar a dir noms- veig que algunes vegades he anat a les classes per tal de “fitxar” i omplir l’expedient amb allò que en teoria és necessari per obtenir la carrera..

D’altra banda si segueixo pensant em venen a la ment algunes assignatures que malgrat que potser les he patit molt més, pots dir allò de “he après realment alguna cosa que em serà de profit en un futur”. Un fet que en teoria hauria de ser l’objectiu de totes les assignatures, tot i que no sempre sigui així. Per sort, en aquest cas el Taller de Tv el situaria en el sac de les assignatures de profit.

Inclús crec que puc afirmar que algunes classes m’han servit per algunes coses més que aprendre periodisme purament. Així, tot i que molts dels companys –podem dir més aviat amics- amb els que he fet l’assignatura ja els coneixia i hi he treballat molt a gust, he pogut “descobrir” d’altres persones amb les que no havia tingut tant contacte. Algunes m’han servit per conèixer una mica més a un company i en d’altres casos per descobrir noves persones molt interessants. A la vegada, però, tot s’ha de dir, també he conegut d’aprop persones amb les que mai m’agradaria treballar amb elles dia a dia. Però així es la vida, hi ha persones de tot tipus i estrany seria si no fos així.

Deixant ara de banda els companys i entrant una mica més en el tancament d’aquesta etapa del bloc me n’adono que realment m’ha costat escriure aquesta última entrada (de fet ja es nota el que he tardat). És cert, l'última setmana de classe va ser un caos amb l'entrega de treballs i un cop ja a les vacances, no he trobat el moment d'escriure tot el que volia dir. De fet, potser perquè aquesta entrada volia que fos una mica de reflexió i tancament. Crec doncs que necessitava un temps per veure més clarament com havia anat tot el curs. Després d’acabar "sense energia" calia veure les coses més en fred.

Des de la llunyania dels dies que han anat passant i ja amb una visió un tant més objectiva, veig aquestes deu setmanes al taller com de les més profitoses de tota la carrera. Bé perquè no dir-ho, situaria aquesta assignatura en el rànquing de les millors de periodisme. Per mi era un taller que ja prometia, doncs la televisió sempre m'ha atret. Però ara, a més, hi veig una branca molt atractiva de cara al meu futur. Per això he triat totes les pràctiques relacionades amb la televisió. Ara, que ja sé el resultat, sabent que no les faré en la meva primera opció (BTV) però sí en la segona (Televisió de l’Hospitalet) n’estic contenta. És cert que potser no té el renom de dir que fas les pràctiques a TV3 o a Televisió Espanyola, però crec que n’aprendré moltíssim. Direm que serà una continuació al Taller de Tele, per completar els 20 crèdits que hauria de tenir l’assignatura.

Per tant, poc més s'ha de dir d’unes classes que m'han fet decidir cap a on volia decantar les pràctiques i que ara, després de poc més de 15 dies, i ja amb la nostàlgia de deixar la vida universitària i obrir via de nou cap al món laboral, deixo amb el taller el record d'aquestes 10 setmanes que malgrat que les hem suat de valent, han estat una escola d'allò més profitosa i agradable.

Així doncs, dono aquí per tancades

les meves aportacions del taller de TV

amb la família Simpson,

un dels majors èxits televisius que

m’ha ajudat a il·lustrar el bloc.

Ara caldrà que em repensi

si seguim o no amb aquest bloc

o en creem un de nou.

El temps dirà...

L'estrena de Barra Lliure

Com al cinema i a l'espera de l'estrena del gran programa televisiu, el magazine Barra Lliure ha obert les seves portes al gran públic i ha posat punt i final a les sessions del taller de tv. Contents i tristos a la vegada, hem deixat enrere les tensions i amb una bona copa de cava hem dit adéu siau a l’assignatura i a la vida universitària.

Ens hem vist tots apareixent a la caixa tonta, cadascú en l’àmbit que ha volgut i el resultat ha estat d'allò més que satisfactori. Des de les caretes, la varietat dels continguts i la il·lusió que hi vam posar van fer possible el resultat final.

I és que un cop ja vist el programa, amb tots els defectes i virtuts que aquest pugui tenir, resumiria la feina feta amb una de les frases més mítiques del professor Lamas: "Este proyecto ha tirado para adelante".

L'especial eleccions, arribant al final del taller

Amb les energies encara per recarregar però amb l’alegria de veure el resultat d’aquest informatiu. I és que no podem negar que quan les coses surten bé, sembla que ja no importin els esforços que s’han necessitat.

Des de la meva posició de VTR on podia veure com anava desenvolupant-se tot l'informatiu, he vist un resultat més que sorprenent. Des dels àudios, els negres... sembla que aquesta vegada tot ha quadrat d’allò més bé.

Pel que fa a la nostra feina de VTRs potser el fet que la Núria Vega i jo ja haguéssim realitzat aquesta tasca anteriorment i que en comptes de dues persones en fóssim tres, ha comportat que la feina fos molt més senzilla i no passar tanta tensió com l'última vegada.

A més, aquest informatiu era potser més complicat tant pels presentadors com per la resta de l'equip, ja que pràcticament tots hi interveníem, i el resultat ha estat prou bo.

Llàstima que sigui l'últim informatiu ja que l'equip cada vegada funciona millor, tot i que com de costum, el resultat sempre és millorable: plans moguts, algunes inseguretats davant la càmera... però jo considero que l'evolució que hi ha hagut ha estat notable i això és el més important.

Sense energies

Després d'una setmana d’allò més dura, me’n torno a casa sense haver acabat la peça, sense temps de poder editar-la si no faig campana d’alguna assignatura i amb les energies batudes de tot un trimestre carregat.

A les tres hem anat a buscar les càmeres per continuar filmant. Ens hagués agradat fer-ho abans, però era impossible, no es podien reservar càmeres. Així que ens hem dirigit cap a les Rambles, en direcció als estancs i amb la intenció de filmar banderetes, cartells i declaracions de gent del carrer.

Tot i les intencions, diferents problemes amb el so (aquesta peça la declaro solemnement la dels problemes tècnics) han fet que acabéssim filmant els estancs i alguns cartells i que haguéssim de tornar per intentar arreglar el so i després buscar declaracions.

Sembla que malgrat no tenir-ho tot fins poc més de les sis de la tarda, tampoc haguéssim pogut editar res abans ja que els nostres companys ens han dit que quan hem arribat només portàvem uns minuts editant.

En fi, malgrat els esforços no ho hem pogut acabar. Dilluns no podré anar a l’assignatura d’empresa per poder tenir-ho editat a les 3 de la tarda.

Potser m’estic queixant molt, ho sé, però es que sort que s’acaba el trimestre perquè realment estic ja sense energies. Suposo que el mal de cap que tinc tampoc m’ajuda a veure-ho tot massa clar... Demà serà un altre dia.

Última peça: màxims problemes tècnics

A falta d’unes terceres jornades de simulació per aquest diumenge, hem decidit dedicar un informatiu especial a les eleccions centrant-lo en la campanya electoral.

En aquest cas torno a fer un equip ENG com a redactora però amb un càmera diferent: en Jordi Carbonell.

Ja sabíem dilluns que ens havia tocat fer la peça sobre el partit socialista, però anàvem una mica perduts, amb l'enfoc que calia donar. Ens havíem informat que hi havia un míting a Terrassa el dilluns i un altre al Palau Sant Jordi. Però la manca de temps i les ganes de fer una peça amb un to diferent, va fer decidir-nos a dirigir la peça cap a les noves tecnologies que ha fet servir el PSOE en aquestes eleccions tot fent un paral·lelisme amb els mètodes clàssics que s'han fet servir sempre.

Així que vam trucar a la seu del partit i vam quedar amb la responsable que portava els temes de la campanya socialista amb suport digital. La nostra idea era arribar abans de les sis per tal de filmar, a més, la sortida de l’autocar que es dirigiria cap al míting de Terrassa.

Veuríem a Carme Chacon? Se suposava que sí, però tot va quedar en un supòsit. En arribar a l’autobús només hi havia periodistes. Almenys vam filmar l’autocar, que amb la decoració de la cara de Chacon donava una clara imatge del màrqueting de campanya del partit. Bé, això de filmar és un dir perquè davant d’una càmera que al prémer el botó no s'encenia i després no parava de rodar encara que pitgessis l'stop, l’últim dia de gravar va ser una de les majors odissees de totes.

Finalment vam procedir a l’entrevista i vam fer l'stand up a la sala de premsa. Veient però que el temps es tirava a sobre, vam decidir deixar per dijous filmar l’estanc de Les Rambles i les declaracions. Total, segurament tampoc tindrem sala d'Avid fins les sis... així que podem aprofitar.

El que és curiós és que la darrera peça hagi estat la que més dificultats tècniques ens ha fet patir. La tecnologia és el que té, cal creuar els dits perquè no et falli, sinó, ja has begut oli.

Ja l'hem enllestit!!

Després de tots els nervis, tensions, de baralles i malsons ja podem dir que... Tenim el magazine enllestit!

Uns presentadors espectaculars i la col·laboració i l’esforç de gran part de les persones del taller de TV han fet possible que el magazine tirés endavant. Encara em sorprèn com de bé va sortir.
Pel que fa a la nostra peça la vam salvar com es va poder. No puc dir que me’n senti extremadament orgullosa però es va arreglar més o menys. Tot i això, em quedo amb la sensació que repetint-ho un cop més hagués quedat molt millor.

Dijous va ser un caos a partir de la una del migdia. Tothom enllestint la seva peça, ens falla una persona pel debat, la teòrica presentadora del debat té un problema i no pot venir... En fi, que al final l’equip d’edició vam haver de fer allò que es diu “yo me lo guiso, yo me lo como” i vaig haver de ser jo qui presentés el debat i vam trobar un altre professor gairebé de casualitat.

Després del debat i de gravar l’actuació de Le Freak vam començar a rodar el magazine. Aquesta vegada però vam iniciar la filmació amb la segona meitat per tal de poder gravar primer de tot l’actuació musical i el concurs.

El temps se’ns tirava al damunt i tot i tenir la meitat del programa gravat vam haver de filmar només als actors i muntar-ho posteriorment la primera part. Amb això i editant la peça final enllestim el magazine. El resultat? Em repeteixo: molt bo. Ara faltarà veure-ho amb calma a la caixa tonta.

Indignació

Indignació. Amb aquesta paraula resumeixo com em vaig sentir ahir després de veure que tothom havia pogut repetir la seva peça menys nosaltres. Després de preparar “Els reis del web” precipitadament i de tenir-ho tot a punt per tal de poder parlar del tema de la nit abans –Els Òscars-, m’he quedat amb el mal sabor de boca de sentir-me l’única que no ho ha pogut repetir.

La peça s’intentarà salvar, podrem? No ho sé però sent realista veig que el proper dia no hi haurà temps de repetir-la.

Em va saber molt de greu el que va passar ahir però de tot s’aprèn en aquesta vida i un altre cop no em tornarà a passar.