Sang i fetge als Estats Units

Morts, sang i fetge, quant més millor per incrementar la morbositat i comprar més i més diaris. No puc negar que no deixa d’impressionar que hagi mort una trentena de persones víctimes d’un tiroteig a la Universitat Politècnica de Virgínia ahir als Estats Units, però cal que se’ns mostrin segons quines imatges? Puc intuir perfectíssimament com li pot regalimar la sang a una persona que li han tirat un tret, però què passa amb els familiars de les víctimes?

Quan algun amic o familiar es mor sovint hi ha qui no s’atreveix a entrar a veure el difunt. Ara bé, si és una persona que no coneixen i surt el cadàver per la televisió o en la premsa sí que es pot veure? Em sap francament greu que alguns diaris que en principi són seriosos pequin de posar segons quines imatges a les portades (fotografies que evidentment no penso publicar al bloc però només cal que visiteu qualsevol web d’un diari com El Periodico, La Vanguardia, El País, El Mundo o La Razón). I si voleu veure “orgies de sang” només cal recuperar el Telenotícies d’Antena3.

Per altra banda, aquesta “pitjor matança” que després t’especifiquen “en un centre d’estudis en la història del país” m’agradaria comparar-la amb els centenars de milers de morts que hi ha hagut a Irak fruit de la política de George Bush. No li vull treure importància a un esdeveniment prou greu com el que ha passat als Estats Units, però tendim a normalitzar el fet que els mitjans i la societat accepti que hi hagi morts de primera categoria i morts de segona. Podríem intentar ser una mica més crítics i si realment tant ens commociona el que els hi ha passat a aquests nord-americans, sentim-nos afectats també amb el que passa a la resta del món.