Pròxima estació: Gornal

La mateixa secció a fer però amb les idees menys clares que el dia anterior. Així em trobava dilluns, tornant a repetir amb El tema del dia però sense saber de què fer-lo. Després de parlar-ho amb en Toni Esteve ens vam decidir: la represa del servei de la línia de FGC que es va fer malmesa per les obres de l’AVE.

Amb la càmera i el trípode, i havent trucat prèviament per contactar amb algun directiu dels Ferrocarrils de la Generalitat, vam arribar a la parada de metro del Gornal. Però per variar en aquest tipus d’aventures, un cop allà ens trobem amb una sorpresa: ens havien donat la cinta del making off de l’últim informatiu. Malauradament i sense gaire més opció, a l’haver-nos adonat massa tard va ser necessari acabar fent servir aquella cinta.

Un cop allà vam parlar amb el directiu de FGC, Carles Cots, i mentrestant la càmera Laura Fraile va començar a filmar. A partir d’aquí vam iniciar la recerca per aconseguir declaracions d’usuaris del ferrocarril. La veritat és que no va ser tan senzill com semblava. Tothom que passava tenia sempre “molta pressa” (en aquests moments sento una mica de ràbia perquè jo he fet servir aquesta frase en múltiples ocasions...). Per això vam decidir que preguntaríem a les persones que sortien del metro, almenys, aquesta excusa no la tindrien tan a la mà. Una tècnica que va acabar tenint millor resultat, tot i que segueixo pensant que no tothom que va a buscar el tren té “molta pressa”.

Vam filmar força estona tot creuant els dits per tal que els plànols hagin sortit prou bé i no ens trobem amb inesperades sorpreses com plans cremats o mal enfocats. En principi tenim força estona gravada, i més si pensem que l’estació –encara que també vam filmar fora-, tampoc tenia molt de joc en quant a plans variats.

En arribar a la universitat m’esperava una nova sorpresa: fer les proves davant de càmera. Els nervis, la lletra petita dels diaris, la càmera enfocant... uns elements prou influents per a que llegís paraules que no eren, m’entrebanqués un nombre prou considerable de vegades i provoqués que les idees de la improvisació deixessin de fluir a la velocitat normal. En fi, falta de pràctica i necessitat de més lectura en veu alta. Caldrà que en prengui nota...