Noves visites al taller

Recordant el dia en què va venir a visitar-nos en Jaume Masdéu, el dijous passat vam tornar a presenciar una classe especial del taller de TV.

Per començar vam veure un seguit de vídeos que estan penjats a Internet que d’alguna manera ens venen a demostrar el futur del que pot arribar a ser el món de la comunicació. Bé, relativitzant molt el terme de futur perquè algunes de les idees que ens van mostrar o ja s’han creat o jo no els hi faig més d’uns pocs anys per a que ho puguem veure. I és que la velocitat amb la que evoluciona Internet i les possibilitats que està donant fa que en molt poc temps quelcom modern sigui ja una peça quasi de museu. I per sort, el que encara és millor és que moltes d’aquestes tecnologies s’han abaratit a uns preus que si bé no són regalats, tampoc suposa un cost que només s’ho puguin permetre uns pocs.

Una mica de tot això ve a ser el que vam estar parlant dijous després de veure els vídeos. Internet ha provocat un progrés tan gran que si bé és cert que també comporta inconvenients –traspassos de diners, compres fraudulentes...- i un major control i menor privacitat de la persona, també és veritat que ha provocat uns avenços agegantats en la comunicació. Jo en aquest sentit sóc força positiva, crec que Internet ha revolucionat el món i encara ha de revolucionar-lo molt més.

Ara bé, la vida ens pot donar moltes voltes i podem arribar a trobar aquell segment del mercat internàutic que no està ocupat i aconseguir fer-nos un forat –com ja hi ha hagut gent que ho ha fet- però jo crec que per desgràcia arribar a poder trobar un bon lloc és molt difícil. O tens molta sort, saps estar ens el moment que toca on toca... a més a més evidentment, de ser espavilat i treballador. Si no és fruit d'algun d'aquests factors rarament trobarà una persona anònima aquell lloc.

Potser és pesimista el que dic però jo crec que el més probable és que el pes gros d'internet acabi en mans dels quatre que dominen el mercat. Si bé és cert que ara hi ha moltes més possibilitats, això és indiscutible, però al final el poder sempre acaba aglutinat en unes poques empreses importants. Un exemple clar són els mitjans de comunicació actuals que sobreviuen a base de ser grans grups mediàtics.

D’altra banda el que em va fer pensar la classe de dijous era com està arribant de lluny el màrqueting i la publicitat per Internet. Jo suposo però que encara ens hem d’adaptar una mica més als anuncis en web ja que l’efectivitat que té ara per ara la publicitat televisiva no crec que ho tingui la xarxa. Ara, el temps dirà perquè em dona la sensació que la balança de les empreses en costos publicitaris s’anirà decantant cada vegada més a la web. I és que les possibilitats que dóna són molt àmplies. Un exemple clar és un dels vídeos que vam veure. Consistia en un anunci d’un mòbil Nokia però amb la gràcia de fer-ho interactiu jugant a fer de sastre, molt curiós la veritat.

La resta del que ens quedava de classe vam tenir un “canvi” de professor. Va venir a donar-nos unes classes de locució l’Emma Rodero, professora de la Pompeu i locutora de la Cadena Ser. Després de veure com els companys patien el tràngol de locutar mirant aquelles diminutes lletres del diari com si fos un telenotícies vam passar a veure el que havien gravat.

El resultat van ser crítiques constructives i bons consells per millorar la dificultosa locució en TV. La veritat és que te n’adones de que hauries de practicar molt més la locució a casa, però almenys en el meu cas és una cosa que sempre dic i mai faig. I mira que també tinc problemes de locució, que sé que hauria de llegir molt en veu alta perquè sovint no vocalitzo prou (tot i que he constatat que el truc dels quatre dits a la boca i dir tots els números fins el deu produeix una millora increïble) i jo no sé perquè però inclús m’invento paraules i ni me n’adono. En resum, que si hagués sortit jo l’Emma Rodero hagués tingut feina per hores. Per sort (no vaig passar el mal tràngol) o fins i tot més aviat per desgràcia (no vaig tenir els consells de l’Emma) no vaig haver de sortir a llegir.

Sincerament ara reflexionant potser m’hagués agradat saber què m'aconsellava, tot i que amb el que ja he dit abans, jo mateixa em puc fer un clar avenç. Però tot i això, vaig anar prenent nota d’aquelles petites coses que com els meus companys tampoc acabo de dominar.

En definitiva, una classe de reflexions i consells. Aviam si els apliquem al màxim de cara al magazine ja que tenim molta feina a fer i molts moments on podrem practicar tot el que ens han anat ensenyant.