Donant forma al projecte

La classe començava ahir amb una nova aula: les escales de la Universitat. Amb la porta del plató tancada i mostrant les idees de cadascú per tal de fer el magazine. El que es vol és que cada un de nosaltres tingui una part pròpia i després han d’haver-hi altres peces més grans que es poden fer entre més gent.

Cadascú aportava la seva idea, amb un toc bastant elevat d’originalitat. Des d’una entrevista a una persona invisible per part d’en Marcos, un concurs amb dos pollastres com a protagonistes, la crítica a la crítica televisiva... De fet, la meva idea de fer el tarot em va semblar ja una mica fora de lloc, davant de tot això. És per aquest motiu que finalment vam incloure’l dins d’un petit programa magazine que faria juntament amb en Jordi Pueyo. La nostra idea serà, en principi, fer una introducció a videos musicals, criticar una mica a famosos (un estil a l’Aquí Hay Tomate)... passant pel tarot i acabant amb un concurs de l’estil Operación Triumfo.

A continuació vam ajuntar-nos tota la classe i vam decidir alguns punts importants. Així si per enllaçar i presentar tots els vídeos volíem fer com si fos una barra de bar, caldria crear una mini-història com a fil conductor. Després de pensar-ho bé es va decidir que hi hauria un mort al bar i a partir d’aquí un detectiu aniria esbrinant com havia mort, fins que finalment acabaria essent un brot de grip aviària, tot lligant-ho amb les peces sobre els pollastres.

També calia anar mirant alguns dels altres punts com la publicitat, on vam decidir que gravaríem anuncis i hi posaríem a sobre una veu fictícia. Amb això li donaríem un toc d’originalitat i seria un producte molt més nostre.

Un altre element important seria decidir qui presentaria el programa. Per votacions es va triar a en Jordi Pueyo i a la Núria Vega, el primer seria el cambrer del bar i la segona la detectiu. I ja finalment vam acordar que com a altres peces fariem una actuació musical d'uns amics d'en Joan, un concurs on els músics posarien música i els concursants cantarien i un reportatge de Los López.

Per canviar i desconnectar del magazine vam fer una petita pràctica de valor: la improvisació. Cadascú tenia un paper amb un càrrec –jo per exemple era corresponsal de Washington- i quan la càmera l’enfoqués hauria d’anar improvisant. La conseqüència de tot això va ser una història final tan rotambulesca que vam fer dimitir des d’en Papa a en Sarcorzy i vam acabar inclús declarant la independència a Catalunya. La veritat és que amb aquests exercicis aprecies com de complicada és la improvisació però que en realitat sovint és el dia a dia de la televisió. També haig de dir que així com la primera vegada que vaig parlar em vaig enredar molt jo soleta pels nervis i tot plegat ,ja les altres vegades va ser molt diferent.

Finalment a última hora la vam dedicar tot l’equip d’edició a dividir les tasques pel proper dia (càmeres, àudio...) i a fer la primera “miniescaleta” que a continuació presento:
-Càmera oculta (Raül)
-Tomate (Montse i Jordi)
-Debat (Ana o Jordi Carbonell)
-Crítica a la crítica de TV (Laura i Ana)
-Actuació musical
-Top 10 música cutre (Núria Meléndez)
-Publi
-Botica de l'àvia (Xènia)
-Cuina (Julie)
-Sèrie (Sònia)
-Reportatge Modernisme-la festa els diumenges (Núria Segura)
-Como te lo montas (Núria Vega)
-Publi
-Los López
-Entrevista a un personatge invisible (Marcos)
-Peça sorpresa de la Marga
-Hip/hop (Mar)
-Publi curta
-Concurs
-Enterramorts (Joan)
-Pollastres (Jordi Carbonell)