L'immigrant a ulls de Sarkozy

“El sufragi universal ha parlat. Espero que el president realitzi el seu paper al servei de la ciutadania francesa”. Amb aquestes paraules admetia ahir la seva derrota la candidata socialista a la presidència de la República francesa, Ségolene Royal. Així doncs, el fins ara president Jacques Chirac ha deixat el seu lloc al líder de la Unió per un Moviment Popular, Nicolas Sarkozy.

Però malgrat que els sondejos predeien ja la victòria de Sarkozy, el marge no ha estat tan ampli com s’imaginaven. Amb el 53,06% dels vots al seu favor, el candidat té tots els ingredients que requereix la dreta: és pro-nordamericà, no està a favor de l’ingrés de Turquia a la Unió Europea i a més a més, ha endurit les lleis d’immigració.

Si centrem les mirades en la immigració, cal destacar que dins les seves propostes de campanya hi va tenir cabuda la creació d’un ministeri d’Immigració i Identitat Nacional. S’ha de tenir molt present que en la política de Sarkozy, les seves idees entorn la immigració han estat un dels punts que més ampolles ha aixecat. Per molts, la seva proposta de llei aprovada el 2006 no va ser més que un impuls xenòfob per aconseguir els vots de la dreta. Així, amb la tirada endavant d’aquesta llei es pretenia dificultar que els immigrants poguessin portar als seus familiars a França, obligava a fer classes de francès i deures cívics als acabats d’arribar, i finalitzava el dret automàtic d’accedir a un permís de residència a llarg termini després d’haver viscut en el país més de deu anys. A més, també proposava crear un permís de residència de tres anys per “hàbils i tendenciosos” amb l’objectiu d’atraure treballadors qualificats. Amb això Sarkozy va afirmar que només volia atraure un tipus d’immigració, en comptes de rebre a tothom que arribés.

Sigui com sigui, aquesta immigració selectiva, immersa en un país on hi ha un tant per cent molt elevat d’immigració i tenint present que el mateix Sarkozy és fill d’un immigrant hongarès, fan pensar que encara que Sarkozy rebés dures crítiques per la seva llei d’immigració, la victòria demostra que en el fons per molt que se’l titllés de xenòfob, les votacions li han donat el poder i, per tant, el poble no estava tan en contra d’aquesta llei. Però a més, potser inclús caldria que abans de realitzar aquestes mesures amb els immigrants, Sarkozy recordés que la seva família també va venir a viure a França provinent d’un altre país.