Cap modificació constitucional

El naixement d’una nova nena a casa dels prínceps d’Astúries ha fet allunyar totes les tensions esdevingudes en referència a la successió reial. I és que, sense una reforma de la Carta Magna, existeix un forat discriminatori en una Constitució que en el seu article catorze garanteix la igualtat de llei sense discriminació per raons de sexe. Així, si la Infanta Sofia hagués estat un nen, hi hagués hagut un panorama complicat ja que constitucionalment, encara que home i dona són iguals davant la llei, el nounat hagués passat a ser segon a la línia de successió al Tro d’Espanya, passant davant de la primogènita Leonor. És a dir, la Constitució del 78 segueix la fórmula preferencial de sexes.

És per això que l’actual President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero s’havia compromès a tancar aquest forat discriminatori de la Carta Magna. Malgrat tot, avui ha anunciat que per desacords amb el PP, partit imprescindible per tirar endavant una reforma constitucional, l’Executiu no creu convenient donar “més passos” en el procés.

Però aquest debat que s’ha reobert envers la reforma constitucional en matèria de successió posa el punt de mira històric al Rei Felip V, fundador de la dinastia Borbó i impositor de la Llei Sàlica a Espanya a l’any 1713. Malgrat no tenir l’acceptació del poble (com de fet ja passa també actualment on gran part de la població creu que s’hauria de reformar la Carta Magna), es va imposar aquesta llei per impedir a les infantes l’accés al tro en tant hi hagués descendència masculina en la branca directa o colateral familiar.

A partir d’aquesta data la Llei Sàlica ha marcat gran part de la història del país. No va ser fins al regnat de Carles IV que es va intentar abolir, quan les Corts van votar a favor del règim fixat a les Partidas, on s’establia que si el Rei no tenia un fill baró, heretaria el Regne la filla major. Malgrat tot, es mantenia la preeminència dels barons però ja no s’excloïa a les dones (una situació ben semblant a l’actual i que ara es vol canviar). No obstant, l’acord no va ser promulgat i, per tant, la Novíssima Recopilació no ho va reconèixer per no tenir vigència.

Amb el govern de José Bonaparte, es va tornar a excloure a les dones com a hereditàries de la Corona. No va ser ja amb Ferran VII reclòs per Napoleó, que es crea la primera Constitució espanyola, la PEPA, i s’aboleix la Llei Sàlica. Ja durant el regnat de Ferran VII, malgrat derogar la Contitució, decidirà abans de morir no continuar amb la Llei Sàlica per tal que la seva filla Isabel II sigui la successora, i no el seu germà l’Infant Carles Maria. Malgrat tot, això provocà les Guerres Carlistes que es van consumar durant tres guerres civils durant el segle XIX.

Així doncs, amb el naixement de la Infanta Sofia, segueix oberta la polèmica i el record de la Llei Sàlica. Malgrat la reforma de la llei constitucional de 1978, i tot i no estar instaurada la Llei Sàlica, segueix la preferència de sexes. Deixant de banda les convencions personals sobre si el millor és una República o una Monarquia, caldria que ja que a l’Estat hi ha instaurats uns reis, encara que no podem negar que adquireixen molts drets només per néixer fills de qui neixen, intentem, al menys, acabar amb aquest punt sexista a la Constitució que ja fa massa anys que s’arrossega. Així doncs, no deixa de ser una vergonya que les forces polítiques no tirin endavant un procés com aquest.