Si el passat informatiu ens queixàvem que hi havia hagut problemes amb l’àudio, en aquest segon els protagonistes han estat els negres. Què difícil és coordinar-se!
La classe del passat dilluns podríem dir que va començar a la 13.00h, hora en la que
ja estàvem a les sales d’edició acabant el vídeo. Sense adonar-nos, se’ns van fer les tres de la tarda i em vaig dirigir a buscar en Guillem Amer, el mestre d’educació primària que seria l’estrella de l’entrevista.
El maquillatge, les cadires situades en una posició del tipus “La nit el dia” i tot preparat per començar a gravar. El resultat final? Doncs que vaig deixar parlar massa a en Guillem i segurament portava l’entrevista massa preparada i tancada, sense haver pensat en la necessitat d’anar improvisant segons s’anés desenvolupant la conversa. La veritat és que fa una mica de “respecte” tallar a la persona quan parla i més amb una càmera al davant.
Acabada l’entrevista em tocava assabentar-me bé de com anava l’àudio, el meu paper dins aquest segon informatiu. Havíem de coordinar-nos bé amb en Jordi Pueyo i intentar evitar els errors del passat programa. I la veritat és que crec que ho vam aconseguir prou bé.
Malgrat les crítiques que va rebre aquest segon informatiu, jo no crec que s’hagi de ser tan negatiu. Les peces que van sortir estaven força millors que les anteriors –amb molts més plans estàtics i variats- i els presentadors ho van fer molt bé.
És cert que hi van haver negres i alguns vídeos van entrar una mica tallats, però el problema va ser que tot i que el informatiu tenia més qualitat, va quedar deslluït. A més, el primer rodatge vam haver de tallar i aquest va sortir d’una sola tirada.
Amb això no vull dir que quedés perfecte, ni que no hagués pogut sortir millor ni res semblant. Hi havia molts aspectes a millorar i molts errors que ja van sortir al primer informatiu i ara es van repetir –com les declaracions esbiaixades- però tampoc va quedar tan “catastròfic” com potser es va plantejar.
Prendre nota dels errors, intentar no repetir-los i posar la màxima voluntat de fer bé les coses. Jo crec que amb aquesta recepta i una mica més de coordinació, el proper informatiu que cuinarem sortirà molt millor.
No “m’enrotllo” més que la capacitat de síntesi mai ha estat una virtut meva... i menys en un bloc amb un espai sense límits. Adverteixo des d’ara mateix que això també s’intentarà canviar.
La classe del passat dilluns podríem dir que va començar a la 13.00h, hora en la que
ja estàvem a les sales d’edició acabant el vídeo. Sense adonar-nos, se’ns van fer les tres de la tarda i em vaig dirigir a buscar en Guillem Amer, el mestre d’educació primària que seria l’estrella de l’entrevista.El maquillatge, les cadires situades en una posició del tipus “La nit el dia” i tot preparat per començar a gravar. El resultat final? Doncs que vaig deixar parlar massa a en Guillem i segurament portava l’entrevista massa preparada i tancada, sense haver pensat en la necessitat d’anar improvisant segons s’anés desenvolupant la conversa. La veritat és que fa una mica de “respecte” tallar a la persona quan parla i més amb una càmera al davant.
Acabada l’entrevista em tocava assabentar-me bé de com anava l’àudio, el meu paper dins aquest segon informatiu. Havíem de coordinar-nos bé amb en Jordi Pueyo i intentar evitar els errors del passat programa. I la veritat és que crec que ho vam aconseguir prou bé.
Malgrat les crítiques que va rebre aquest segon informatiu, jo no crec que s’hagi de ser tan negatiu. Les peces que van sortir estaven força millors que les anteriors –amb molts més plans estàtics i variats- i els presentadors ho van fer molt bé.
És cert que hi van haver negres i alguns vídeos van entrar una mica tallats, però el problema va ser que tot i que el informatiu tenia més qualitat, va quedar deslluït. A més, el primer rodatge vam haver de tallar i aquest va sortir d’una sola tirada.
Amb això no vull dir que quedés perfecte, ni que no hagués pogut sortir millor ni res semblant. Hi havia molts aspectes a millorar i molts errors que ja van sortir al primer informatiu i ara es van repetir –com les declaracions esbiaixades- però tampoc va quedar tan “catastròfic” com potser es va plantejar.
Prendre nota dels errors, intentar no repetir-los i posar la màxima voluntat de fer bé les coses. Jo crec que amb aquesta recepta i una mica més de coordinació, el proper informatiu que cuinarem sortirà molt millor.
No “m’enrotllo” més que la capacitat de síntesi mai ha estat una virtut meva... i menys en un bloc amb un espai sense límits. Adverteixo des d’ara mateix que això també s’intentarà canviar.
Jordi, he agafat la mateixa foto que tu però
és que és la que sortim més guapets, no? jejeje
No hay comentarios:
Publicar un comentario