viernes, 18 de enero de 2008

Aprenent a ser un VTR


Existeixen alguns càrrecs que conformen l’equip d’un telenotícies que amb més o menys coneixença, n’hem sentit a parlar alguna vegada. Així, el presentador, el realitzador, el càmera o l’àudio, eren paraules que no em sonaven estranyes. Ara bé, el paper que se m’havia adjudicat, era una incògnita per desxifrar: VTR.

Per satisfer la curiositat era tan senzill com esperar a que comencés el taller de televisió. En baixar a plató ja es notaven els nervis per a que el primer telenotícies sortís el millor possible. Cada company començava a situar-se en el seu lloc, enllestir detalls finals i aprendre què era exactament el que calia fer.

Però i els dos VTR? Què calia que fessin? Ens van indicar que ens esperéssim una mica. Sabíem que el que faríem estaria molt relacionat amb les diferents cintes que els equips ENG, les conexions en directe, el trànsit... havien preparat però no teníem exactament clar les tasques a fer.

Finalment ens van aclarir quin era el càrrec d’un VTR: Introduir les cintes dels diferents vídeos per a que en el moment que els hi tocava apareguessin a la pantalla. Per tant, teníem feina a fer: comprovar que no faltés cap cinta, posar-les just un segon abans que comencés el vídeo tot escrivint el temps a cada caràtula i, per últim, endreçar-les per ordre d’aparició.

En acabat vam fer l’última reunió l’equip d’informatius al complet per tal de coordinar i revisar que tot estigués correcte. Amb tot ja preparat, arribava l’hora de la veritat. En uns segons començàvem a gravar.

El primer directe que vam fer va ser de prova i en seguida vam iniciar la gravació definitiva. Al principi tot semblava sortir força bé, llàstima d’uns errors que vam tenir amb els vídeos que van fer que haguéssim de tallar l’emissió.

El problema havia estat que amb la companya que també era VTR vam acordar que hauria de rebobinar la cinta de la careta perquè després havia de tornar-se a fer servir. Però el que no vam calcular era que ella havia de llençar una altra cinta en pocs segons i que per tant no tindria temps a fer-ho tot.

Tret d’aquest error i alguns problemes amb l’àudio, el resultat final ha estat prou bo tenint en compte que es tractava del primer informatiu. Evidentment hi ha moltíssimes coses a millorar i hi ha hagut algunes errades (com negres, l’àudio...), la majoria provinents de la falta de coordinació.

Malgrat tot, considero que podem estar satisfets del resultat. Hem tret un informatiu el quart dia de classe. Sí que és cert que hi ha molts aspectes a millorar, però estem en el taller per aprendre i crec que pel proper informatiu hi haurà molts menys errors que els que hi ha hagut en aquest primer.

No hay comentarios: