“Tantes imatges que ens pensàvem que havíem enregistrat i gairebé no tenim ni per començar”. Aquesta ha estat la frase que més m’ha passat per la ment en visionar les imatges i intentar muntar la peça aquesta tarda.
Què havia passat? Havíem gravat moltíssimes panoràmiques i gairebé no teníem plans fixos. Això dificultava molt fer l’edició de la peça. És cert que no ens van deixar tot el temps que hauríem necessitat per gravar bé els quiròfans però també cal dir que havia estat un error força greu no fer més plans.
Tot i les dificultats calia intentar treure el màxim de rendiment al material que teníem. Jugant a fer algun congelat vam poder tirar endavant el vídeo el màxim de bé possible. Malgrat tot, es trobaven a faltar més plans.
Pel que fa al text de la peça també vam adonar-nos que no li havíem donat primer l’aire de narració que es requereix per a la televisió. Semblava que escrivíem més aviat una notícia d’agència que no pas un text per un mitjà audiovisual, on es pot jugar molt més amb les paraules.
Cal dir també que no ens hem atrevit en un primer moment a sortir de la clàssica notícia ja que al tocar un tema tan delicat com l’avortament, teníem una mica de por a que segons el que poguéssim dir agafés un aire sensacionalista. Tot i això, vam decidir canviar la locució del text, intentant donar-li un to diferent al que li havíem donat sempre amb prudència de no creuar el límit sensacionalista.
Què havia passat? Havíem gravat moltíssimes panoràmiques i gairebé no teníem plans fixos. Això dificultava molt fer l’edició de la peça. És cert que no ens van deixar tot el temps que hauríem necessitat per gravar bé els quiròfans però també cal dir que havia estat un error força greu no fer més plans.
Tot i les dificultats calia intentar treure el màxim de rendiment al material que teníem. Jugant a fer algun congelat vam poder tirar endavant el vídeo el màxim de bé possible. Malgrat tot, es trobaven a faltar més plans.
Pel que fa al text de la peça també vam adonar-nos que no li havíem donat primer l’aire de narració que es requereix per a la televisió. Semblava que escrivíem més aviat una notícia d’agència que no pas un text per un mitjà audiovisual, on es pot jugar molt més amb les paraules.
Cal dir també que no ens hem atrevit en un primer moment a sortir de la clàssica notícia ja que al tocar un tema tan delicat com l’avortament, teníem una mica de por a que segons el que poguéssim dir agafés un aire sensacionalista. Tot i això, vam decidir canviar la locució del text, intentant donar-li un to diferent al que li havíem donat sempre amb prudència de no creuar el límit sensacionalista.
L'edició amb el programa Abid va ser una mica complicada al començament ja que també feia molt de temps que no editàvem i ja se sap que un programa informàtic t'acabes oblidant de com funciona si no es fa servir.
Com a conclusió dir que de totes les incorreccions s’aprèn. Esperem que la propera vegada que sortim a filmar siguem conscients que cal tirar llarg amb les imatges que s’enregistren i que sobretot cal fer molts més plans fixes.
1 comentario:
"AVID"
Publicar un comentario