Quin dia tan poc productiu!!

Moments d’indignació, de sentir que s’està perdent el temps i de tornar a comprovar la “bona” organització de la UPF. Aquest és el resum que més s’ajusta a la classe d’edició de dijous a la tarda.

Sabent que el temps se’t tira al damunt sense adonar-te, ja portàvem l’escrit de la notícia fet per tal de poder dedicar tota la tarda a l’edició i als petits problemes que sempre surten. En baixar a les sales d’Abid, comprovem que estaran ocupades fins a les 18:00h.

Durant més de dues hores vam estar de guàrdia per les sales d’edició per si alguna quedava lliure. Però no va haver-hi sort. De fet, encara ens podem sentir afortunats perquè vam poder aprofitar un moment on els nostres companys d’una sala no hi eren per bolcar el contingut de la nostra cinta i així poder anar més ràpid després.

La veritat és que sabia una mica de greu que després de totes les presses que ens donem per a fer les coses, estiguéssim allà perdent el temps. I és que en realitat el que també ens feia estar més enfadats era el fet que érem conscients que no ens donaria temps a acabar-ho i hauríem de tornar un altre dia. No és que m’importi excessivament haver d’acabar el treball en un altre moment –com ja vam fer amb l’anterior informatiu-, però sí molesta haver-lo de fer pràcticament tot sencer i que no sigui per culpa d’un mateix.

Finalment a les sis vam tenir una sala. Entre que no torbàvem l’arxiu i algun que altre problema tècnic no ens hi vam posar fins a dos quarts de set. Malgrat que ens vam donar força pressa, només ens va donar temps a posar la veu i algunes imatges. Conclusió: aquest dilluns haurem de saltar-nos altres classes per tal de poder enllestir-lo.

Però la tarda no va acabar tan malament. Abans de les vuit ja ens trobàvem tots davant de la UPF per anar cap a BTV. Dues companyes i jo vam anar amb el metro de la línia vermella ja que una altra noia també volia venir i ens esperava a Glòries. L’altre part de la classe anava amb la línia groga. Nosaltres vam arribar una mica més tard a BTV ja que a mig camí ens vam esperar al Jordi Pueyo perquè se “l’havien deixat” a la Universitat.

Un cop allà ens van explicar primer com funcionava la redacció del Diari de Barcelona. Un rotatiu que malgrat haver estat el més antic d’Europa, actualment només en perdura la seva versió digital. També ens van mostrar un petit plató on es filmaven algunes intervencions dels periodistes que explicaven les notícies del Diari.

En arribar dos quarts de nou s’acostava el moment del telenotícies, l’element clau de la visita. Ens vam situar a la producció i vam anar veient com es desenvolupava. Va ser molt curiós veure l’informatiu com es feia a temps real. Te n’adones de com és d’important la coordinació de tot l’equip per a que el resultat sigui bo.

Hi havia algunes coses que em van sobtar, com per exemple el teleprompter, ja que no n’havia vist mai cap en funcionament. També em va sorprendre que no hi hagués una porta que separés als presentadors de la redacció.

El que em va fer molta gràcia va ser que el cable del micro dels presentadors estigués agafat a la cadira amb una pinça d’estendre la roba. Són aquells contrastos entre la modernitat del lloc -amb els aparells electrònics, les càmeres...- i una senzilla pinça.

Així doncs, valoro com a molt positiva l’experiència d’anar a la BTV ja que amb excepció de l’any passat que vam anar a veure les instal·lacions de TV3 i una petita excursió a visitar en Jordi Pueyo a Bloomberg, no havia vist el funcionament real d’un informatiu.